Sense ser massa aficionat als audiovisuals de caràcter bèl·lic, haig de confessar que ara fa uns dies m’he empassat bocabadat la mítica Band of Brothers, que narra, en clau ianqui però amb una considerable alçada de mires i un cert rigor històric, alguns dels episodis més importants de la part final de la II Guerra Mundial al centre d’Europa, arran del Desembarcament de Normandia. Ho fa a través de les experiències de la companyia Easy, integrada en la 101a Divisió Aerotransportada de l’Exèrcit dels Estats Units d’Amèrica.

Pel fet de ser on sóc, els dos darrers episodis han estat especialment interessants. El primer d’ells és el novè (d’una sèrie de deu) o Why we fight? Amb la guerra pràcticament acabada, la companyia Easy arriba al cor de Baviera, rovell de l’ou del nazisme, i acaba entropessant pel camí amb Kaufering IV, un dels onze camps de concentració engegats al 1944 en la zona de Landsberg am Lech, a només 50 quilòmetres de Munic i del camp de concentració de Dachau.

Fotograma de ‘Band of Brothers’, a les portes de Kaufering. /WEB

[Aquest enllaç permet veure l’escena completa: https://www.youtube.com/watch?v=sHcJtU9dr6I]

N’hi ha molt poca informació, presentada de forma nítida per a la gent del carrer, al voltant d’aquestes instal·lacions que en només uns mesos de funcionament es varen cobrar la vida d’almenys 14.000 persones, principalment jueus hongaresos i lituans en el marc d’un penós programa de treballs forçats que tenia per objectiu final l’extermini.

Els camps de Kaufering, construïts a l’estiu del 44, disposaven només de rudimentàries barraques d’allotjament al mig del camp i els presoners tenien l’obligació de treballar-hi en la construcció secreta d’avions de guerra. S’estima en unes 30.000 persones les que van ser empresonades allà.

En desembre de 1944, el camp número IV fou declarat un camp de malalts per un dictamen de Josef Mengele, el que no va evitar que els presoners pararen de treballar però sí que foren tractats medicament i, en els dies previs a l’alliberament, se’ls deixara d’alimentar i fins i tot se’ls acabara abandonant a l’espera que moriren de fam i cremats vius en aquest espai conegut com un crematori en gelat.

Imatge de Kaufering IV al 45. /CC VIQUIPÈDIA

L’alliberament, en el que va prendre part la 101a, va tindre lloc el 27 d’abril de 1945, dos dies abans que els aliats arribaren al camp de concentració de Dachau. Els americans varen trobar a Kaufering IV uns centenars de persones famèliques a punt de morir barrejades amb una pila de cadàvers, que els darrers guardes nazis havien tractat de cremar amb benzina només unes hores abans.

Una gran quantitat de personers de totes les instal·lacions de Kafering, havien estat prèviament traslladats a Dachau a partir del 24 de abril, davant la imminent arribada dels americans. Amuntonats en trens o bé caminant, en les denominades marxes de la mort. Una acció semblant es va emprendre des de Dachau en direcció al Tirol, tractant de reduir l’impacte i les proves dels crims contra la Humanitat comesos als camps. Càlculs oficials parlen de 1.000 morts en aquestes marxes a l’Alta Baviera.

Si bé avui en dia són 800.000 les persones que visiten cada any l’antic camp de concentració de Dachau, no hi ha cap memorial que permeta una visita completa i interpretada al voltant del que va passar a Kaufering IV, on directament es va induir a la mort a milers de persones, ja fou de fam, de fred o emmalaltits per les condicions de vida i treball sense que se’ls donara cap tipus de tractament mèdic.

Més informació i bibliografia:

Episodi Why we fight?, Band of Brothers. David Frankel (director). 2001. HBO

Kopleck, Maik. PastFinder Munich 1933-1945. Tras las huellas del pasado, Berlin: Links Verlag, 2007

VVAA. The Dachau Concentration Camp, 1933 to 1945, Munich; Comité International de Dachau

Web: Bürgervereinigung zur Erforschung der Landsberger Zeitgeschichte (alemany)