Tagged: tirol

Les caigudes d’aigua de Krimml

Tot i que el concepte cascada potser hi queda una mica gros, el cas és que les caigudes d’aigua de Krimml són les més grans d’Àustria i un dels paratges naturals més estimulants de la regió de Salzburg.

Krimml

Krimml

Encara dins del parc nacional Hohe Tauern, reben aigua de desglaç a través del Krimmler Ache, un afluent del Danubi que separa els Alps de Zillertal i els Venecians. A baix, Krimml, un xicotet poble de 800 habitants al mig de la vall.

Com que es aigua de desgel, el cabdal és especialment intens en primavera, quan cauen uns 20 000 metres cúbics d’aigua a l’hora, mentre que en febrer la mitjana és de només 500. En total, las cascades de Krimml fan una alçada d’uns 400 metres, tot i que estan dividides en tres estadis: una caiguda, a dalt de tot, de 145 metres; una intermèdia de 100, i una tercera de 140 metres de llargària.

L’accés al paratge natural està regulat, amb un preu de 3€ per als adults i 1€, que són 8,8€ per als majors i 4,4€ per als menuts si es vol visitar el centre d’interpretació amb jocs d’aigua que han construït a la vora.

Completar el camí fins la cascada superior requereix una passejada de 90 minuts des de la part baixa, també és possible accedir-hi amb alguna de les furgonetes que fan el trajecte per un camí de muntanya.

Un aspecte fonamental: és una visita de temporada, ja que a l’hivern i part de la tardor i la primavera romanen inaccessibles per la neu. Oficialment, els horaris d’obertura van d’abril a finals d’octubre.

*Nota per al viatger
Tots els detalls sobre accessos, horaris, preus… es poden consultar al web de Krimml.

Anuncis

#rutaBayern: les fonts de l’Isar

No és l’Elba, no és el Danubi, però és el nostre, el riu sempre és vida, i amb el temps he anat estimant-lo més i més. L’altre dia, potser una mica d’hora si tenim en compte que mig matí el vàrem passar xafant neu de primavera, vàrem acudir en busca de les fonts de l’Isar, al Tirol.

Exactament no vàrem arribar a les fonts, poc va faltar, i ens varem endinsar a canvi, com ens fou possible, en la curiosa i poc concorreguda gola de Gleirsch. Una excursió d’una dotzena de quilòmetres, anada i tornada –llàstima que no siga una ruta circular–, més bé senzilla per començar la temporada de senderisme als Alps i la zona prealpina.

Gleirschklamm

Gleirschklamm

Ruta sencera. Nosaltres vàrem fer la variant primera. /WEB

Ruta sencera. Nosaltres vàrem fer la variant primera. /WEB

La passejada, potser una mica sobrevalorada si atenem a les ressenyes que en fan els aficionats locals i que la situen com una cosa única –al final, de goles amb caigudes d’aigua, n’hi ha bona cosa per ací–, comença i acaba al poble austríac de Scharnitz, als peus del Karwendel. Es fa sempre a la vora de l’Isar, aigua pura i fresca, acabada de nàixer de la muntanya, sense massa desnivell acumulat i caminant sempre en pla o amb una pendent mínima. Es camina per la vall, de fet, arrencant al poble per sota dels 1.000 metres i amb un cota màxima per davall dels 1.200.

Els camins estan suficientment assenyalats fins que s’arriba al Gleirschklamm, la gola, un comença un tram d’un parell de quilòmetres que està marcat amb color negre, difícil. No diria que es un camí complicat, tot i que és cert que es passa per camins molt estrets en un barranc, potser no és la millor opció per a excursionistes poc acostumats o amb vertigen. Res greu, però.

gleirschklamm3

Gleirschklamm

gleirschklamm2

Cert que, segons quan, hi ha una mica de caiguda

En el nostre cas, la abundant neu que encara quedava a les parts d’ombria, just acabat l’hivern, ens va impedir completar els últims metres del matí, però no gaudir-ne.

Per cert, com que la tranquil·litat és absoluta a esta ruta, també ho és pel que fa a cabanyes en les que trobar cervesa fresca o alguna cosa per menjar. Millor portar els entrepans, doncs.

Les postres, això sí, les vàrem fer a Mittenwald, de camí de tornada i ja a Baviera. Seguts a una terrassa al carrer principal, amb unes magnífiques vistes del Karwendel en primer pla.

Els pics noroccidentals del Karwendel, des de Mittenwald

Els pics noroccidentals del Karwendel, des de Mittenwald

*Nota per al viatger
Hi ha descripcions detallades de la ruta a diferents webs, en alemany. És el cas d’aquestes resenyes a Bertour Online.

Los mejores momentos

Amanecer desde mi ventana

Amanecer desde mi ventana

Hoy, cuando de forma inesperada me he levantado en silencio para intuir sonidos imperceptibles desde nuestra confortable habitación en pleno valle del Inn, he conseguido valorar por primera vez en mucho tiempo la importancia de lo que me rodea. Resguardado a la otra parte de la ventana, he contemplado somnoliento el amanecer, con el sol emergiendo anaranjado entre las nubes bajas y las cimas nevadas de los valles alpinos del Tirol. No muy lejos, a la intemperie, un pajarillo parecía disfrutar de la misma escena, saltando de rama en rama del pelado manzano de nuestro hogar provisional y espolvoreando con ello la nieve caída durante la noche, por poco tiempo sobre el árbol desnudo. Idílico todo, pero, a decir verdad, no tan bueno como la hospitalidad de la familia que nos ha acogido prácticamente como hijos en su lugar a medio camino del cielo, aunque el GPS del coche se empeñe en señalarnos que no conduce a ninguna parte. Tan lejos y tan cerca. Tan solos y tan acompañados. Tan confortables. Sinceramente, al empezar este pequeño viaje de fin de semana con nuestra anfitriona y amiga, nunca hubiera imaginado lo que nos depararía la escapada. Un recóndito y solitario paisaje nevado, eso era de esperar, aunque sorprendentemente aderezado y mejorado por una gente cálida, buenas personas y mejores conversadores, alemanes pese al equivocado mito, cultos, anfitriones, dadores, pendientes, curiosos, expresivos, sinceros… Así han sido las últimas horas, excelentes, entre amigos. Tiempo de cerveza, de pequeñas grandes cosas, de mesa de madera sin mantel, de sopas y guisos de montaña, de trineo  y vino ardiente, de lámparas, de humor y de sobremesa. Oh, la sobremesa! Por todo ello, por hacer de estos momentos los mejores de las últimas semanas, por haberme ayudado a abrir los ojos precisamente ahora que Mariola y yo emprendemos viaje en busca de los nuestros, solo puedo estar agradecido a esta, la familia H.