Per fi, gràcies a l’accelerador del camió conduït per tot un fenomen de nom Francesc –amic, de palmadetes en l’esquena i tirar-li una mà a la gent tu i jo no podrem viure, però sense això mateix tampoc ho podríem fer–, ara fa un parell de dies que tinc a casa –Munic– la prova d’impressió –des de Barcelona–. La primera sensació va ser entre regular i dolenta, però a poc a poc vaig fent-me a este tros de paper que tinc ací a la vora. Este dimecres, per enèsima vegada, he dedicat el matí a la guia i per fi he revisat, ara sí que sí, les últimes errades*, ja sobre el paper imprès. Abans de migdia, una vegada inserit el Dipòsit Legal, l’ISBN i el codi de barres a l’obra, puc dir que la versió  final, la intocable, ha eixit pels cables del meu ordinador en direcció a Santa Perpètua de Mogoda, molt més ràpid del que va vindre per autopista. Si tot va bé, i així espere que siga, en una setmana els primers 300 Múnich, una guía que nació Muniqueando seran una realitat. Schau’ma mal.

*Si alguna vegada escribiu un llibre i opteu per l’autoedició, feu una prova d’impressió prèvia. En el meu cas, a les errades normals se’n han sumat algunes de grosses que no haguera solucionat sense aquest test. Per exemple, tot i cuidar tots els detalls no vaig caure que una portada acabada en brillo era just el que no volia. Fins que no l’he tinguda a les mans i l’he tocada no ho he sabut segur.