Tagged: publicar un llibre

Compte enrere per al llibre (6). La prova d’impressió i la revisió final

Per fi, gràcies a l’accelerador del camió conduït per tot un fenomen de nom Francesc –amic, de palmadetes en l’esquena i tirar-li una mà a la gent tu i jo no podrem viure, però sense això mateix tampoc ho podríem fer–, ara fa un parell de dies que tinc a casa –Munic– la prova d’impressió –des de Barcelona–. La primera sensació va ser entre regular i dolenta, però a poc a poc vaig fent-me a este tros de paper que tinc ací a la vora. Este dimecres, per enèsima vegada, he dedicat el matí a la guia i per fi he revisat, ara sí que sí, les últimes errades*, ja sobre el paper imprès. Abans de migdia, una vegada inserit el Dipòsit Legal, l’ISBN i el codi de barres a l’obra, puc dir que la versió  final, la intocable, ha eixit pels cables del meu ordinador en direcció a Santa Perpètua de Mogoda, molt més ràpid del que va vindre per autopista. Si tot va bé, i així espere que siga, en una setmana els primers 300 Múnich, una guía que nació Muniqueando seran una realitat. Schau’ma mal.

*Si alguna vegada escribiu un llibre i opteu per l’autoedició, feu una prova d’impressió prèvia. En el meu cas, a les errades normals se’n han sumat algunes de grosses que no haguera solucionat sense aquest test. Per exemple, tot i cuidar tots els detalls no vaig caure que una portada acabada en brillo era just el que no volia. Fins que no l’he tinguda a les mans i l’he tocada no ho he sabut segur.

Compte enrere per al llibre (7). Marca blanca (autoedició)

Ja ho he dit en algun post passat, però el llibre és un producte de marca blanca. És a dir, que no té editorial. No l’he trobada. Que jo recorde, he enviat una vintena de correus electrònics des d’Alemanya a diferents editorials espanyoles especialitzades oferint-los la guia de viatges sobre Munic en espanyol, feta professionalment i a peu de carrer. Un producte -guia en espanyol de Munic i des de Munic- que, per cert, no existeix en l’actualitat més enllà d’algunes traduccions de guies elaborades per periodistes i viatgers anglosaxons o bé per viatgers ocasionals. El cas és que no he trobat a ningú que s’interessara per l’assumpte. Segurament no hauré buscat prou.

D’açò ja se’n ha parlat i se’n parla bona cosa a internet; jo també he optat per fer una obra autoeditada. Al principi vaig pensar en Bubok o Lulu, descartades pel fet que volia un producte a tot color, ple de fotos i amb una maqueta molt especial. Per eixe mateix motiu vaig descartar finalment també l’editorial Obra Propia, de la que vaig rebre una magnífica atenció i amb la que haguera estat genial intentar-ho. No podia fer amb ells el que jo volia. Així és que finalment he escollit el camí més complicat, el de fer-ho pràcticament tot sol recorrent a una impremta industrial només per a que em gestionen els permisos legals –ISBN i Dipòsit Legal– i facen la impressió, digital i en color. Són Printcolor. A hores d’ara, la prova d’impressió ha eixit de Barcelona en direcció a Munic, més o menys. Segur que quan arribe hi haurà algunes cosetes per a ajustar i corregir. És el que té fer un llibre amb marca blanca.

Més:

20130625. Cuenta atrás para el libro (8). Más sobre la portada

20130623. Cuenta atrás para el libro (9). La portada

20130618. Compte enrere per al llibre (10). Llibre, quin llibre?