Observe que agost s’acomiada a Alcoi amb pluges torrencials i un temps que no sembla estiu. Des que vàrem tornar a Munic, fa un parell de setmanes, ací no hem tingut més que alguna cosa cada vegada més pareguda a la tardor. Frescor, núvols i pluja. Adéu als banys al llac i a les passejades pel riu Isar. Bé, jo no me’n he adonat massa, en ruta com he estat pràcticament cada dia. Precisament de viatge, una senyora em preguntava l’altre dia si hi som en campanya electoral. Els bavaresos són molt discrets amb la cartelleria, però n’hi ha alguns als carrers que delaten que aviat aniran a votar. Dels cartells electorals, el que em dol en l’ànima és el del Bayern Partei. No per estèticament horrible, que també, perquè crida ben fort tan farts com estan alguns de pagar més del que reben. És a dir, grosso modo, que volen que cada ciutadà de Baviera –on l’atur està per davall del 5% i les rendes són prou més elevades que a la resta del país– deixe d’aportar a les finances federals més que cada ciutadà dels länder de l’antiga RDA, per exemple –on hi ha ciutats que passen del 15% d’atur i són, en línes generals, prou més pobres–. “Ja hem pagat prou, és hora d’independència”, diuen, sense que per sort gairebé ningú no els faça massa cas. I menys mal que no els ha pegat per parlar massa de l’Europa del sud, la dels malfaeners, als seus cartells electorals. A esta (poca) gent jo i els que són com jo els estorbem, ho tinc clar. Dit això, no mencionaré ara Catalunya, ni tampoc he volgut fer cap comparació, tot i que no sé si podria suportar una argumentació sòlida. Preferisc no plantejar-m’ho esta vesprada. En qualsevol cas, el proper 15 de setembre, una setmana abans que Alemanya esculla canceller, Baviera escollirà president. Seria una sorpresa inimaginable que la Unió Social Cristiana de Baviera (CSU) perda un govern que manté des del final de la Segona Guerra Mundial amb la sola excepció, puntualíssima, del període entre 1954 i 1957. Sí, són ben conservadors estos bavaresos; i cristians. Tant com el partit que els governa, que per això mateix els governa. De tant en tant mire sondegis per curiositat, però és com comprovar diumenge a la tarda com han quedat el Madrid i el Barça. La gràcia ara per ara està en saber si li’n ha fotut set al Granada o han guanyat per la mínima, amb molta mala sort. Potser la CSU revalida per la mínima, la gent està una mica tipa d’escàndols –que també en tenen–, però això significa només que quedaran lleugerament per davall del 50% dels vots mentre el segon partit, l’SPD, podria caure per davall del 20%. Sense comentaris. Tan sobrancers i nerviosos estan, tot a l’hora, que el president de Baviera i candidat, el senyor Seehofer, es permet fins i tot atacar a la premsa amb formes tan lamentables com les més lamentables del meu poble i rodalies. L’altre dia, a un acte electoral, va arribar a dir d’un reporter de la televisió pública renana, certament incisiu, que hauria de marxar de la seua terra. Es va quedar tan tranquil, l’home. Com diu el meu sogre a sovint: “Mare de Déu quina aigua cau”. Això mateix, que plou allà i plou ací, per molt que a Baviera tot llueix més verd.

Sondeig electoral per a Baviera, a agost de 2013. Institut FORSA. /DER SPIEGEL

Cartell electoral del Bayernpartei. /BP