Com qui passa una ressaca terrible després d’un dissabte de pet monumental, arribe a la nit de diumenge amb la boca seca, els ulls vermells i el cap a punt de rebentar. Per si fora poc, no hi ha forma de desprendre’s de l’embafós sentiment de culpa propi d’una jornada de pijama i nul·la productivitat. Però no, anit no vam eixir -n’hem tingut prou estos Nadals a Alcoi-, ni tampoc vam beure a casa, ni res per l’estil que ens haja pogut passar factura a l’endemà. El mal de cap és cosa de les vuit hores de rellotge que hem cremat davant de la pantalla de l’ordinador, intentant tancar una reserva -quatre- que per moments semblava impossible. I és que ens plantem en les platges del sud de Tailàndia en plena festa de l’Any Nou Lunar, aquest 2013 el 10 de febrer, el que fa que buscar un hotel siga tan complicat com intentar-ho en Benidorm el 15 d’agost. Siga com siga, i després de salvar el lio monumental que genera consultar a la vegada la Lonley Planet de torn, les webs de Booking, Tripadvisor i Asia Rooms i mitja dotzena de blocs sobre Tailàndia, hem aconseguit quatre habitacions a Phuket, Ko Lanta, Ko Samui i Ko Tao. Com diuen al meu poble: lo que va davant, va davant.