Tagged: phuket

Phuket. Tres dies i una moto

Açò no s’acaba, encara, però canvia radicalment. Després de deixar enrere la polseguera de Cambodja, els dos últims dies els hem destinat a explorar les platges de Phuket de la millor manera que se’ns ha ocorregut. Açò és, damunt d’una moto botant de cala en cala per a tractar d’exprimir el sol radical de febrer al sud de Tailàndia i la seua mar d’aigües blau turquesa. Diria que ho hem aconseguit, potser una mica massa, si tenim en compte la cremor que ens recorre la pell -als dos- des del mateix moment en que ha marxat el sol aquest dilluns. Sobre la moto, afortunadament ens vàrem guiar pels nostres instints i no per la nostra guia de viatges, que desaconsellava conduir per les carreteres de Phuket. Més enllà d’alguns detalls menors, com ara que a Tailàndia es condueix per l’esquerra -al revés- o que ens han llogat la scooter sense demanar-nos ni tan sols el permís de conduir -sort que ens van dur dos cascs, a petició-, diria que conduir per Phuket és menys perillós del que pot semblar a primera vista. Igual d’insegur si de cas que a qualsevol illa petita de la Mediterrània, tipus Korfú o Eivissa. Les carreteres van carregades de trànsit però són relativament amples amb vorals on refugiar-se a l’hora de ser avançat per un autobús. Pel que fa a les benzineres, no n’hi ha massa, però a canvi hi ha proveïdors casolans de combustible en quasi totes les revoltes. I és que són moltes les famílies que venen botelles de benzina, Súper del 91, a la porta de sa casa. Això sí, motos n’hi ha per damunt del cap, pel que no convè relaxar-se massa en cap moment, des que s’encén el motor a la porta de l’hotel fins que s’apaga voramar. Més enllà del transport, ens hem trobat precisament el que esperàvem: una illa plena de resorts, amb platges de tota classe que per ara tampoc van massificades. Un espai suficientment gran i divers com per a oferir joies com les cales del sud o les platges de Surin o Kamala, al temps que llocs com el centre de Patong, una espècie de Rincón de Loix en la seua pitjor versió. En fi, com que nosaltres som més familiars, vos deixe dos fotos de platja en format pau i tranquilitat, que també l’hem trobada. Demà, seguim avant i marxem a Ko Lanta.

20130211-231915.jpg

20130211-231936.jpg

20130211-231954.jpg

Saturació informativa en temporada alta (viatge al sud-est d’Àsia II)

Com qui passa una ressaca terrible després d’un dissabte de pet monumental, arribe a la nit de diumenge amb la boca seca, els ulls vermells i el cap a punt de rebentar. Per si fora poc, no hi ha forma de desprendre’s de l’embafós sentiment de culpa propi d’una jornada de pijama i nul·la productivitat. Però no, anit no vam eixir -n’hem tingut prou estos Nadals a Alcoi-, ni tampoc vam beure a casa, ni res per l’estil que ens haja pogut passar factura a l’endemà. El mal de cap és cosa de les vuit hores de rellotge que hem cremat davant de la pantalla de l’ordinador, intentant tancar una reserva -quatre- que per moments semblava impossible. I és que ens plantem en les platges del sud de Tailàndia en plena festa de l’Any Nou Lunar, aquest 2013 el 10 de febrer, el que fa que buscar un hotel siga tan complicat com intentar-ho en Benidorm el 15 d’agost. Siga com siga, i després de salvar el lio monumental que genera consultar a la vegada la Lonley Planet de torn, les webs de Booking, Tripadvisor i Asia Rooms i mitja dotzena de blocs sobre Tailàndia, hem aconseguit quatre habitacions a Phuket, Ko Lanta, Ko Samui i Ko Tao. Com diuen al meu poble: lo que va davant, va davant.