Que lluny queda aquella mà, veritat?

Estimat Rafa, m’adrece a tu obertament i en primera persona ja que, tot i que fa més d’un any que no ens veiem, considere que som amics i estic segur que no t’importarà que compartisca ací els meus pensaments. Ja t’avise que són sincers, i sé que potser no et cauran en gràcia, però és de justícia deixar-te quatre ratlles escrites de tot cor. Encara que pertanyem a dos generacions diferents, ens coneixem de tota la vida, sent veïns del mateix barri en un poble com Alcoi. En qualsevol cas, recorde perfectament el primer dia que vaig parlar de política amb tu i Paco Blay. Acabaves d’entrar a l’Ajuntament com regidor, la passada legislatura, i vaig passar pel despatx del BLOC per a visitar-vos amb la idea de parlar-vos d’un nou projecte de nom ARAMULTIMÈDIA. Tinc que dir que em vas impressionar, des d’aquell vespre tenia clar que en les eleccions municipals arribaries lluny, encara que ni jo mateix podia sospitar que acabaries per convèncer a 6.000 persones. Entre eixe primer contacte i el 22 de maig de 2011, amb un parell d’anys pel mig i la convicció compartida que a Alcoi li calia un canvi urgent en l’Administració pública, es podria dir que vàrem treballar des de dos àmbits diferents en una mateixa direcció. Que no es confonga això de treballar en una mateixa direcció, doncs també era compartida per col·lectius molts diversos de la societat local com el mateix PSOE o Esquerra Unida. Ja saps, la nit del 22 de maig de 2011, la dels 6.096 vots, la dels cinc regidors per al BLOC, la del final de la majoria absoluta de Jordi Sedano, diria que ens vàrem fer alguna copa de cava junts a la vostra seu electoral. També ho saps, em vaig convertir prompte en un desencantat, tan ràpid com vas expressar seriosament la teua convicció de aspirar a ser Alcalde d’Alcoi tot i representar la tercera força política municipal. Baix el meu punt de vista, en aquell moment vas patinar, en transmetre involuntàriament la sensació de que eres una persona ambiciosa que volia córrer massa. Sé que no comparteixes este pensament i, és més, jo tampoc ho veig exàctament així, però tinc clar que eixa és la imatge pública que et vas fabricar per error en la dolça ressaca electoral. Potser vas ser massa impacient ja que d’haver mantingut una altra postura en aquells dies de canvi probablement ara estaries molt més a prop de ser Alcalde, una cosa que estic segur tenies com una justa fita. Era una possibilitat real i això no t’ho pot negar ningú. Amb el nou Govern de progrés, així el volíeu anomenar enganyant-vos a vosaltres mateixos en fugir de la paraula tripartit, els nostres camins es varen separar. Normal, tu com enfeinat tinent d’Alcalde; jo com futur emigrant per sorpresa. Ja des de Munic vaig saber ara fa quasi un any que havíeu decidit eixir del Govern local després dels problemes sorgits arran de la gestió en el Teatre Calderón. No n’hem parlat del tema i no tinc tots els detalls, pel que no faré ara judicis de valor sobre aquesta qüestió, però et dic honestament que em vaig sentir encara més defraudat amb l’actitud del teu partit i la teua com líder del mateix. Ja et dic, no m’importen els motius, però els senyals oferits a l’exterior van ser pèssims, per segona vegada. Molt temps després he tornat a saber de tu, doncs hui he llegit que has decidit deixar la primera línia de la política, encara que siga per un temps, i tornar al teu treball com professor de secundària. No em puc estar, una vegada més sense saber els motius personals que t’empenten a prendre la decisió, de dir-te el meu pensament al respecte. Seré clar i directe: enhorabona Rafa ja pel fet mateix de ser capaç de donar un pas enrere sense que ningú t’ho haja demanat i de fer-ho ara a mitjan legislatura per a que una altra persona amb les piles carregades i la il·lusió intacta puga començar a fer política. Companys de Corporació municipal molt més exposats a situacions escandaloses que tu, literalment cremats i desprestigiats, haurien de prendre nota. I parle, obvi, de Sedano o Mario Santacreu, però també d’altres personatges de la bancada del PP. Ells donen la sensació de estar literalment apegats a la cadira a canvi d’un sou privilegiat. Llegint alguns comentaris que circulen per la xarxa veig que fins i tot ara que marxes hi ha qui tracta d’atacar-te i et titlla poc menys que de traïdor o covard, de desertor. Tu i jo sabem que són comentaris intencionats, que venen precisament dels entorns d’eixes persones que no són capaces de fer el que tu has fet. Potser m’equivoque, com potser també ho vaig fer el dia que em vaig desil·lusionar amb tu al percebre un excés d’ambició política, però donant-un pas enrere considere que has sigut molt valent i has demostrat ser un polític diferent. El missatge, aquesta vegada, l’entenc com una manera de fer-nos entendre a la gent que la política està de veritat per a servir a la societat, pel que si el polític no està en les millors condicions per a fer-ho, és important que deixe el seu lloc a una companya. Fantàstic també el missatge que heu llençat des del partit, col·locant a una persona amb la preparació i la vitalitat d’Anna Climent com regidora. Com a poc mereix un marge de confiança. En fi, felicitats i molts ànims, sàpigues que hui des la distància el BLOC d’Alcoi em pareix una mica més Aire fresc que ahir, de la mateixa forma que Rafa Carbonell no només em pareix una persona fiable, sinó un polític que ha demostrat noblesa i honestedat. Qualificació: excel·lent. Una abraçada des de Munic.